Eileen Gray

Eileen Gray
	; Eileen Gray cap a 1910
Biografia
Naixement	(en) Kathleen Eileen Moray ; 9 agost 1878 ; Enniscorthy (Irlanda)
Mort	31 octubre 1976 (98 anys); 14è districte de París (França)
Sepultura	ossuaire du Père-Lachaise (fr) (valor desconegut–) ; cementiri de Père-Lachaise (–valor desconegut)
Dades personals
Altres noms	Kathleen Eileen Moray Smith
Formació	Slade School of Fine Art (1901–1902); Académie Julian ; Académie Colarossi
Activitat
Lloc de treball	París (1922–1976); Londres (1915–1917); París (1906–1914); Estats Units d'Amèrica ; Londres
Ocupació	Interiorisme; arquitectura; dissenyadora de mobles
Obra
	Obres destacables Villa E-1027 (en) ; (dècada del 1910) "Dragons" armchair (en) ;
Localització dels arxius	Universitat de Pennsilvània ; Biblioteca Kandinski [ GRAY]; V&A Archive of Art & Design (en) ;
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	James Maclaren Smith-Gray (en) i Eveleen Smith-Gray, 19th Lady Gray (en)
Cronologia
5 novembre 1976	funeral (Crematori i Columbari del Père-Lachaise)
	Premis (1972) Royal Designer for Industry ;

Eileen Gray (Enniscorthy, comtat de Wexford, 9 d'agost del 1878 – París, 31 d'octubre del 1976)^[1] va ser una artista de la laca, dissenyadora de mobles, d'interiors i arquitecta irlandesa, ben coneguda per incorporar el treball de la laca amb luxe, del moviment artístic De Stijl. Va ser una de les primeres dones reconegudes internacionalment en l'activitat del disseny industrial.^[2]^[3]

Dos dels seus projectes arquitectònics han estat considerats oficialment com a monuments històrics. La vil·la «Tempe a Pailla» –un espai multiusos dissenyat per poder viure i treballar ella mateixa, a la localitat francesa de Castellar–, classificada el 1990,^[4] i «E 1207» –una residència d'estiu per compartir amb Jean Badovici, a la vora del mar, al sud de França, a prop de Mònaco– des de l'any 2000.^[5] També ha estat reconegut el seu treball com a dissenyadora a la vil·la «Marie-Laure-de-Noailles», on va treballar al costat de Robert Mallet-Stevens i Pierre Chareau.^[6]

↑ Favilli, Elena. «Eileen Gray». A: Contes de bona nit per a nenes rebels: 100 dones immigrants que han canviat el món. Barcelona: Estrella Polar, 2020, p. 62. ISBN 9788418135699.
↑ Marciani, de Florencia. «Eileen Gray 1878-1976» (en espanyol europeu), 31-03-2015. [Consulta: 9 juny 2020].
↑ RQ, circA. «Eileen, 1878 – 1976» (en espanyol europeu), 05-12-2016. [Consulta: 9 juny 2020].
↑ «Monuments historiques; Label XXe Ref. PA00080938» (en francès). Base Mérimée, ministère français de la Culture. [Consulta: 14 gener 2013].
↑ «Monuments historiques; Label XXe Ref. PA00080824» (en francès). Base Mérimée, ministère français de la Culture. [Consulta: 14 gener 2013].
↑ «Monuments historiques; Label XXe Ref. PA00081651» (en francès). Base Mérimée, ministère français de la Culture. [Consulta: 14 gener 2013].

[1] Favilli, Elena. «Eileen Gray». A: Contes de bona nit per a nenes rebels: 100 dones immigrants que han canviat el món. Barcelona: Estrella Polar, 2020, p. 62. ISBN 9788418135699.

[2] Marciani, de Florencia. «Eileen Gray 1878-1976» (en espanyol europeu), 31-03-2015. [Consulta: 9 juny 2020].

[3] RQ, circA. «Eileen, 1878 – 1976» (en espanyol europeu), 05-12-2016. [Consulta: 9 juny 2020].

[4] «Monuments historiques; Label XXe Ref. PA00080938» (en francès). Base Mérimée, ministère français de la Culture. [Consulta: 14 gener 2013].

[5] «Monuments historiques; Label XXe Ref. PA00080824» (en francès). Base Mérimée, ministère français de la Culture. [Consulta: 14 gener 2013].

[6] «Monuments historiques; Label XXe Ref. PA00081651» (en francès). Base Mérimée, ministère français de la Culture. [Consulta: 14 gener 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]